La ciutat perduda de Lauro

El jaciment del Puig del Castell es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions, l’any 2011. Destaca pel seu bon estat de conservació i, encara que tot just s’ha endegat la recerca, el jaciment ja pot ser visitat parcialment per contemplar-ne les seves restes.

Sabem que el poblat es trobava al cim i vessants d’aquest turó, de més de 600 metres d’alçada, ja en el massís del Montseny. Aquesta ubicació no era casual, i es buscava garantir les facilitats defensives que conferien els llocs elevats de difícil accés, així com tenir una visió privilegiada de la plana vallesana.

 

El poblat va ser habitat pels ibers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjan segle VI aC fins la seva dissolució, deguda a la conquesta romana. La tribú ibèrica que ocupà la plana vallesana i la costa central, des de la Tordera al Llobregat, foren els laietans. Vivien principalment del conreu que practicaven a la propera plana, i bona part de la producció anava destinada al comerç, ja fos per grecs, cartaginesos o romans.

 

De les característiques urbanes del poblat encara no en podem dir res, però sí que comencem a conèixer prou bé la seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació, estava protegida per nombroses torres, que conferien al lloc, unes característiques defensives espectaculars. Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC, i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.

 

La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro. Sabem que en aquestes contrades hi havia una ciutat que encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC, i malgrat que tothom la cercava es resistia a ser descoberta. El topònim de la propera Llerona, hereu de Lauro, ja feia intuir que ens hi trobàvem ben a prop. I atenent a la dispersió de les troballes monetàries aparegudes a la zona, com al proper tresor de Cànoves, amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les cites històriques que exalçaven el vi produït a la zona de Lauro, ens fan pensar que només calia trobar un jaciment amb el potencial suficient per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

 

Per tant, Benvinguts al Puig del Castell de Samalús, Benvinguts a la ciutat de Lauro!

Sender Miquel Tarradell -itinerari senyalitzat-

La sortida d’aquest itinerari senyalitzat comença al pàrquing del Centre Cívic de Samalús, a les antigues Escoles de Samalús, d’estil noucentista, construïdes per l’arquitecte Manel J. Raspall l’any 1919. Aquest itinerari du el nom de “sender Miquel Tarradell”, arqueòleg català (1920-1995), que sojornà en aquestes contrades. En record a ell, i en agraïment a la seva família, que ha cedit part de les finques on avui es troba el jaciment, volem retre homenatge a un dels mestres del coneixement de la cultura ibèrica.

 

Sortint del pàrquing cal seguir les indicacions del camí, tot passant entre les masies de Can Perera Nou i Can Flequer. Passareu per les runes de Can Martí i veureu com en aquest punt el sender s’endinsa al bosc. Diferents trams d’escala, per salvar els desnivells dels marges, us aniran conduint turó amunt.

 

Quan us trobeu al mig del bosc, si us fixeu bé en el color negre de la terra, podreu percebre com travesseu en un parell de llocs, dues places carboneres. En bona part del turó es troben aquestes àrees arrodonides i eixamplades en les que es produïa el carbó. Continueu pel sender: ara ja esteu enfilant el tram que feien els matxos per carregar el carbó.

 

Ja esteu entrant al jaciment. Atureu-vos en aquest punt per contemplar les magnífiques vistes que ens ofereix el turó.


No oblideu que esteu en un jaciment arqueològic. No sortiu de l’itinerari marcat. Els plafons que trobareu al llarg de la part visitable del jaciment us oferiran informació sobre aquest poblat ibèric i la seva fortificació.

Centre d'Informació de la Rectoria del Brull

Rectoria del Brull
08559 El Brull (Barcelona)

info@muralles.cat
Tel. 938 840 692 (dissabtes, diumenges i festius de 9 a 15 h)

 

Com arribar al Centre Informació del Brull  Com arribar-hi

 

Muralles.cat - Tots els drets reservats - Avís legal